Llunes

La salvació de l'home es veu a la ciència natural i a la seva dimensió d'aplicació, la tecnologia. Paral-lelament a la creença en la ciència, el temor a la ciència i la tecnologia va aparèixer al segle XIX. Aquesta creença i la por es fusionen amb l'actitud epocalament nova i dividida davant la vida, per ser Titan neo-mític, que té por del seu propi poder. Això condueix a distòpies, com les d'Aldous Huxley i George Orwell. Aquesta ambivalència caracteritza la ciència ficció, que es compromet especialment a descriure els efectes de la tecnologia en les persones i l'extrapolació utòpica-futurològica dels seus efectes. Alguns escriptors postestructuralistes com Samuel R. Delany creuen que la indefinibilitat és un tret essencial de la ciència ficció. En la discussió teòrica, no està clar si la ciència ficció és un gènere o un gènere, és a dir si es pot definir per un conjunt relativament fix d'elements formals, relacionats amb el contingut o estructurals o si la ciència ficció s'ha de descriure més adequadament com un mode que descriu la naturalesa del món de ficció respectiu a un nivell més fonamental que el d'un gènere. Delany fins i tot veu la ciència ficció literària com una forma fonamental d'expressió lingüística que, com la poesia, s'ha de llegir d'una altra manera que la literatura narrativa normal.