Publisher's Synopsis
Perquè no es perdi allò que per a mi i per a molts d'altres fou important en el seu moment. Acostumats com erem a escriure sense dir explícitament el que volíem dir, cada títol, cada vers i cada estrofa tenien un significat moltes vegades dual: l'interior o ocult i l'exterior o manifest. Calia doncs escarbar una mica, de vegades, en les paraules per poder copsar sentiments velats i ràbies mal païdes. Empràvem un català escàs, farcit d'errades i castellanismes. L'escolarització, en llengua espanyola. La televisió, en llengua espanyola. Els diaris, en llengua espanyola. El cinema, en llengua espanyola. I tots els llibres, en... (sí, naturalment). La teva, a casa i amb els amics, i compte amb aixecar massa la veu en un espai públic. Un munt de brètols governaven el país. Tot era vertical. La violència constrenyia el poble a emmudir. La pena de mort circulava com moneda falsa i feia part del protocol autoritari dels botxins. Pensar incorrectament era prohibit. La vida era diferent. La mort, sortosament, no.
