Publisher's Synopsis
Amb motiu de les nostres feines hem vist moltes dones que, havent passat el llindar dels 40, ploraven enyorades d'un bri d'afecte, d'un gest de complicitat, de mil carícies que han quedat en l'oblit, o per projectes vitals estroncats. També hem vist un grapat d'homes de la mateixa edat que, plorant menys (ja ho diu The Cure: "Boys don't cry") també traspuaven un malestar cristal-litzat en frustració, en incomprensió de la crisi que estaven passant, i en anhels de recomençar poc concrets. Qui sap si les dones som de Venus i el homes de Mart... però sí sabem que no ho tenim fàcil ni els uns ni els altres en els afers romàntics.
L'escrit relata algunes de les cites de la Cèlia a la Web, les quals són recreades de manera caricaturesca per en Ximo des del punt de vista masculí. Està dedicat a aquells mariners i marineres que naveguen en Webs de contactes en un mar de cites successives, bo i pensant que porten el timó de la seva travessia. També als nàufrags que ja han desistit, reclosos en la seva illa solitària però tranquil-la; i als qui han arribat a bon port (si més no, a algun tipus de port o similar...). En definitiva, a tots els qui, en un moment o altre, s'han atrevit a navegar.
L'únic propòsit que busquem en aquest llibre és entretenir i fer passar una bona estona, si bé el sentit de l'humor no està exempt de crítica i de reflexió intrínseca.
